aquesta sensació tant desagradable

Des de que, fa tres dies, el metge va possar nom als meus mals, estic molt cansada, em fa mal tot el cos i no aconsegueixo concentrarme absolutament en res. Em trobo perduda i atontada, es com si hi fos pero poc.

Va dir que es una malaltia crònica, pero que no es degenerativa, i que no es coneixen les causes ni el tractament. Total, que em serveix de ben poc que li hagin posat nom als síntomes que jo ja savia que tenia.

El que no sé es si es hereditari, espero no transmetre aquesta sensació tant desagradable a ningú.

6 comentarios

[eva - 08 de julio de 2004 - 13:06]

Gracies amics virtuals, ara mateix us necessitava així: a prop i anonims. "Aquest és el temps que ens ha tocat per viure, aprofitem-lo", m'encanta.

[Brisa - 06 de julio de 2004 - 21:42]

Hola Eva: He pasado a visitarte y he visto en tú mirada la tristeza que ha entristecido la mía.
Lamento tu dolor y tu desánimo, que espero en pocos días se vaya evaporando.....
Creo que el cansancio, puede ser el resultado de la tensión que has debido pasar estos días, hasta que tienes un resultado, un diagnóstico más o menos concreto, puedes evadirte de alguna manera de tú enfermedad, incluso aunque no puedas olvidarla, como en tú caso por el dolor.
Cuando a esa enfermedad le ponen nombre, están dandole una identidad, y al principio es durillo.
Creo que es un proceso, ya que aparte del mal físico, esta el mal psíquico, hasta el punto que no sabes cual te produce más dolor.
Eva, deseo que poco a poco tú dolor disminuya, no lo dejes todo en manos de los médicos...., y si las fuerzas te fallan.... pide ayuda, y recuerda que no estas sóla.
Estaré encantada de acompañarte.
Petons Eva y anims.

[The_Bell - 06 de julio de 2004 - 01:57]

Hola, no saps qui sóc, ni jo sé qui ets tu. He llegit el teu post per mera casualitat, ja que m'ho ha passat un amic meu.

Tinc 22 anys, encara no és del tot segur, però molt probable, se m'ha diagnosticat una Febre Mediterrània Familiar. Malaltia genèrica, per tant crònica, hereditària. Febres concurrents, cròniques, que si no es tracten, amb el temps, degeneren en amiloidosi, una malaltia greu que no té cura i implica el transplantament de l'òrgan afectat. La medicació que m'ha d'aturar les febres no em fa efecte...

He estat uns quants dies MOLT desanimat, probablement com mai ho he estat en la meva vida, apart del trist moment de la prematura mort del meu pare. Aquests dies he tingut sensacions que no havia tingut mai. Pors que mai hauria pensat que em vindrien amb només 22 anys de vida.

Em sap greu si aquest missatge no t'anima, o encara pitjor, et desanima encara més, però he vist en les teves paraules una part de la meva persona reflexada, i he cregut just que sabéssis que malauradament hi ha més gent en la teva situació (que no sé fins a quin punt és greu però espero que no ho sigui).

Ens toca tirar endavant. Com va dir Gandalf al Senyor dels Anells (i no voldria pecar de citador de frases de pacotilla), "aquest és el temps que ens ha tocat per viure, aprofitem-lo".

A reveure

[onamel - 05 de julio de 2004 - 17:21]

Anims, sobretot, i recorda que no estàs sola, aquí tens una nova amiga per el que calgui.
Un petonet

[donot - 05 de julio de 2004 - 14:32]

A mi se m'envà molt l'olla...
Quina adreça et vaig donar de BB? jo et volia206 donar la de la mevaweb.que és http://www.lamevaweb.info/rss/rss090/206 i que jo m'hi havia ficat a mi mateixa i em funcionava.
Cada dia estic pitxor...

I tu nena, Ànims, Ok?

[izi - 05 de julio de 2004 - 13:51]

Ho sento molt, espero que no et desanimis.

Per cert, com es diu la malaltia?

Un petonet.