una forma de defensa
Mai no he mirat cap a enrere, aquesta es la meva forma de ser, penso que es una forma de defensa, lo passat, passat i no hi torno a pensar més.
Ara crec que aquest podria ser el punt clau: he viscut massa coses evitant aprofundir, potser no les he paït com cal. I no es tracta de traumes ocults ni de històries complicades, tan sols de que potser en realitat no he oblidat tot el que no recordo, potser he amagat coses que quan es remouen em fan nosa.
No tinc una explicació lògica, de moment, només puc dir que intueixo que el recordar els anys passats majudarà a entendre el present. Necessito fer aquest exercici. He de fer net.
Potser així descobriré perquè sovint somio amb angoixa que estic infinitament sola. I el perque dels atacs de pànic viscuts en altres èpoques, perque no desapareix completament aquesta sensació terrorífica que sempre torna quan menys lespero.
Ara crec que aquest podria ser el punt clau: he viscut massa coses evitant aprofundir, potser no les he paït com cal. I no es tracta de traumes ocults ni de històries complicades, tan sols de que potser en realitat no he oblidat tot el que no recordo, potser he amagat coses que quan es remouen em fan nosa.
No tinc una explicació lògica, de moment, només puc dir que intueixo que el recordar els anys passats majudarà a entendre el present. Necessito fer aquest exercici. He de fer net.
Potser així descobriré perquè sovint somio amb angoixa que estic infinitament sola. I el perque dels atacs de pànic viscuts en altres èpoques, perque no desapareix completament aquesta sensació terrorífica que sempre torna quan menys lespero.
0 comentarios