Blogia
Escriure com a exercici mental... escriure per no oblidar... per retrobar aquest plaer que casi no recordo...

confessions

Vale, vale, que "a lo mejor me lo merezco", que tinc molta barra i que ho sento, que vaig dir dues setmanes i que he incomplert totalment la meva paraula. La veritat es que m'ha fet molta ilusió arribar i veure que algú m'havia trobat a faltar.

Inicialment tenia previst dues setmanes, pero vem allargar les vacances i ha estat molt bé: he aprés a identificar quasi totes les constelacions de l'hemisferi nord (des de la terrassa veiem només aquest trosset) , he dormit molt i m'he llegit el Codi Da Vinci i la autobiografia d'Antonio Gala ("Ahora hablaré de mi"). Ambdós amb ganes. Vinc amb les piles renovades.

També he tingut temps per a reflexionar: estic liada amb altres histories i no puc mantenir aquest blog, he d'assumir-ho i confesar-ho d'una vegada. Així que, nois, tanco la barraca. Potser m'hi passaré de tant en tant, pero ara mateix no puc continuar amb la frecuència que mantenia fins ara.

Gracies per la vostra companyia. Fins aviat.

8 comentarios

mai9 -

doncs jo tmb et trobaré a faltar :P

nomy -

.........

Brisa -

Eva, ha sido una constante irme pasando por aquí desde que nos descubrimos. Por eso se que te voy a echar de menos. Me sumo al comentario de Manel, y me encantaría encontrar tus letras entre mis pliegues o entre los tuyos. Un beso muy fuerte, te deseo buena salud!! y feliz andadura!! Brisa

gemma -

Osti, doncs em sap greu, però no deixis de visitar-nos!! Sort!

noieta -

Fa poc que et t'he llegit i m'agradava. Que vagin molt be la resta de projectes i, passa't de tant en tant

manel -

Home, Eva!

Anar passant per aqui, anar mirant a veure si ja has tornat, i ara resulta que tornes per dir-nos que te'n mig vas!

Què hi farem...Que et vagin bé tots aquests nous projectes, i, com diu donot, passa a visitar-nos de tant en tant, que sempre serás ben rebuda.

I, per si cola, tampoc no cal que facis un post cada dia, només quan et vingui en gana... ja sé que no et convenceré, però per dir-ho que no quedi.

Una abraçada,

donot -

Visitens de tant en tant!

Ptonets guapa!