per que no menges carn?

Avui m’han tornat a fer la pregunta de sempre: per que no menges carn? Normalment somric i contesto: ja saps que sóc una mica rara. La gent no espera una explicació més profunda i canviem de tema. Però quan insisteixen, ben pocs, els hi explico les meves raons.

Això no sempre ha estat així: abans en menjava de carn (encara que mai havia estat una gran fan del tema). Més o menys l’inici de tot plegat va coincidir amb el fet ser mare, quan vaig descobrir que la protagonista de la meva vida ja no era jo en exclusiva. Es un sentiment que va arribar lentament per a quedarse, d’alguna manera el que m’envolta ha passat de no existir a ocupar una part molt important de la meva escala de valors.

Poc a poc he anat tenint conciència de que la realitat no acaba a casa meva, ni al meu carrer. Poc a poc, però constantment, vaig descobrint que els límits del meu món estan més enllà del que em pensava. Això vol dir que he anat veient per primera vegada coses que sempre havien estat aquí i que resulta que poden dependre de mi. La meva llar és un planeta que tots els anys ens porta de viatge al voltant del sol. Tots els que aquí vivim formem una sola família. Hi ha recursos i riqueses de sobra per a tothom, només cal organitzar-se. Potser sona cursi, però ara ho sento així.

I dins d’aquest entorn, el saber que cada dia milers d’animals son maltractats o assassinats per motius acceptats per la majoria de persones (per mantenir una forma de alimentació que no necessitem, per fer experiments, perque el nostre vestuari segueixi una moda …) em fa, evidentment, escandalitzar-me: però qui m’ha donat aquest dret?

Pel que fa a la gent que m’envolta, bé, no he trobat gaire recolçament, no he conegut a cap carnívor que entengui de de bó que el no menjar carn forma part d’una manera de ser, d’una forma de vida, que no és per que “no m’agradi la carn”.

J ho accepta però no ho entén gaire, mes aviat li espanten les meves rareses, té por de que arribin a afectar a les nostres filles. Li vaig prometre que, fins que no siguin majors d’edat, no els hi explicaré la meva opinió sobre el tema per no influenciar-les.

1 comentario

[Brisa - 16 de junio de 2004 - 14:48]

Eva, leerte me hace reflexionar, deduzco que eres más congruente que yo. Siempre alego a la falta de información al respecto, y pese a que durante una temporada revise bastante la alimentación y encontré algunos sustitutos válidos a las proteínas de la carne. Cedí a la vida acelerada y a las difícultades y a los inconvenientes que ello suponía.... y continuo comiendo carne. Un beso.