Els dies que no em fa mal res

Es com quan, fa ja molts anys, vaig anar al oculista per primer cop. Em van fer mirar un cartell que estava massa lluny per veure-hi que hi deia, així que em van fer posar unes ulleres. En aquell instant vaig descobrir que les coses que m’envoltaven podien ser nítides!, cosa que mai havia sospitat.

Els dies que no em fa mal res m’en adono amb sorpresa que la vida pot ser diferent, infinitament millor, i que en aquestes condicions sí que puc plantejar-me qualsevol cosa, com qualsevol altra persona. Aquests dies redescobreixo que no és que el meu caràcter sigui avorrit, és que el meu cos no li deixava, i que puc arribar a pensar, i a concentrar-me, i que no em costa pendre decisions. En aquests dies estic impressionantment lúcida, es al.lucinant.

Però sempre dura poc, hores, un dia, després el pensar em torna a costar, em quedo encallada a qualsevol bucle dins del meu cap, estic esgotada, adolorida … i llavors arriba la ràbia, ràbia per la impotència que sento. No sé que es pitjor.

El meu objectiu és trobar la manera de allargar els moments de bonança, t’hi imagines? Ja fa temps que investigo, he passat per varis metges i tinc el internet exprimit. Mira, penso aconseguir-ho, no tinc més remei: cada dos minuts he de parar a descansar i el minut següent estic deprimida, això no es viure, he de solucionar aquest tema.

2 comentarios

[Brisa - 18 de junio de 2004 - 08:01]

Si el problema es el dolor, podrías intentar con alguna técnica de control mental, a veces pueden ayudar ha amortiguar el dolor consiguiendo otra percepción del mismo y disminuyendo la sensación.....
Cuidate!!! Peto-nets.

[gemma - 17 de junio de 2004 - 23:31]

Ànim!