Blogia
Escriure com a exercici mental... escriure per no oblidar... per retrobar aquest plaer que casi no recordo...

la situació a l'Iraq

la situació a l'Iraq L’altre dia, a l’hora de dinar, estava amb un grup de companys de la feina parlant (com no) de la situació a l'Iraq. L’ambient era de pessimisme: això ja esta decidit i nosaltres no hi podem fer res, la naturalesa humana es així, i tard o d'hora surt aquest instint…

Em vaig sorprendre dient en veu alta el que jo mateixa encara no sabia que pensava:

Potser la política internacional es una cosa massa gran , massa lluny, per discutir al nostre nivell, però en realitat no es més que el reflexe del que la gent pensa, la gent com nosaltres, i la gent anem evolucionant, i cada vegada som més consciens i ens preocupa més l’entorn.

Fins fa pocs segles la humanitat funcionava amb l’esclavitud. Fins el segle passat les dones no tenien ni dret de vot (i eren la meitat de la humanitat!), fa vint anys no podien obrir un compte o sortir fora del país sense permís del marit. Fa molt pocs anys, ho recordeu?, a ningú l’hi estranyava que una empresa aboqués dissolvents al mar, avui en dia aquest tema escandalitzaria a l’opinió pública i portaria als seus gerents als tribunals. Fa deu anys ja en va haver una de guerra amb l’Iraq, i llavors ningú es va escandalitzar per la guerra, al menys no tants com ara. Avui, ja veieu, el nivell de la protesta que està assolint. Possiblement, d’aquí 10, 20 anys, aquesta protesta seria encara més gran, potser aconseguiria impedir el que està succeint…

Jo seguiré posant el meu granet de sorra per resoldre els problemes que puc resoldre, fem cadascú en la mida que puguem un món millor, cadascú a la seva petita parcel·la, sumarem cada granet i una cosa portarà a l’altra.

Mira, no sé si m’ho crec en realitat, però el que sí penso es que toca fer-ho. Suposo que sense esperança no anem enlloc. Vull pensar que la Humanitat va cap endavant, sé que evidentment no es qüestió de dies, ni d’anys, jo no ho veuré i les meves filles tampoc, però vull pensar que lentament anem cap al seny.

4 comentarios

eva -

Onamel: la pàgina si que funciona pero no puc deixar comentaris. He vist el comentari d'en Joan i mig www.lamevaweb.info/193 i explica que li passa el mateix que em va passar a mi: em pensava que m'havia de registrar per fer comentaris (cosa bastant rotllo) i resulta que a més vol que obri un bloc al Blogger, penso que aquest sistema demana massa.
A mi em sembla que el teu blog es molt estrany. Potser es que jo soc molt pero molt novata. Necessitem ajuda. I si canvies el sistema? A mi em va servir de molt començar desde http://www.ecuaderno.com/archives/000279.php

eva -

No hi ha manera d'entrar al teu bloc. No funciona l'enllaç.

onamel -

I els nostres fills han de continuar amb les protestes i que no callin mai!!!
Entrà al meu bloc i veuràs el cost de la guerra.

Moonsa -

Potser som unes ingenues de tamany natural :D però jo penso com tu ;)